Saltar-se la navegació

Tot ha estat fruit de la casualitat, però casi en surto escaldada…

Tenia reunió a les 12.00h…  Per aquelles coses que passen, s’ha anul·lat….   He entrat a twitter i he vist que el tema #acampadabcn s’estava escalfant.  Com que feia dies que volia passar-me per la plaça Catalunya, he decidit acostar-m’hi. Volia veure amb propis ulls el que estava passant, ja que les notícies que estaven donant  els diferents canals de TV no  m’acabaven de convèncer.

Quan he arribat m’he trobat  amb una multitud asseguda a terra  i tranquil·la per una banda, i una altra als voltants que volia entrar al mig de la plaça però que un cordó policial els impedia.   Gent  de tot tipus i de totes les edats, que recolzava  la situació des de fora, ja que “els indignats” estaven al mig de la  plaça.  Hi havia alguns crits contra “la neteja” i  altres de recriminació, però  haig de dir que en cap cas he vist  intenció de violència ( a excepció d’alguna persona que estava clar que no pertanyia a la majoria i que sí invitava al cos a cos… infiltrats es diuen, oi?).

M’he acostat a la barrera policial amb la càmera amb la intenció de fer algunes fotos…  De sobte, quan estava intentant fotografiar una escena en la que es veia clarament dos mossos pegant  amb la porra un home que havia aconseguit traspassar el cordó (crec que no  calia en absolut l’acarnissament que estaven tenint amb ell),  s’ha acostat un altre mosso  on estàvem, porra en ma i amenaçant i que, si no és per la meva germana que s’adona del perill i em tira de la camisa per apartar-me, ara formaria part de la llista de lesionats.  Després, ja des de més lluny, he vist com alguns mossos queien en la provocació absurda i infantil de gent que els tirava herbes (sí, herbes) i que contestaven a cop de porra.

I em pregunto.. calia tot això?  Del que era una manifestació tranquil·la i que s’anava apagant han aconseguit ventar-la i fer-la encara més gran… Si el tema era “netejar d’objectes que podien ser potencialment perillosos en cas d’una hipotètica victòria del Barça”, calia que hi anessin uns mossos totalment equipats “antidisturbis”  i amenaçant qualsevol moviment? No hagués estat millor que es presentessin els equips de neteja  i informessin de la situació i, davant la negativa (si hi hagués estat) , apareguessin  mossos amb “uniforme normal” de feina, avant posant el diàleg? Realment calia una demostració de força com la que hem vist avui? Crec que no. Absolutament, no.

No estic d’acord amb les acampades, tot i que respecto i recolzo algunes de les seves reclamacions. No m’agrada que alguns okupin una plaça,  que és de tots, en nom de tots. No m’agrada que no es respectin les lleis i que, si hi ha una ordre de neteja i desacampar, -en principi, que no de desallotjar- no es compleixi  (per molt frívol que sembli el motiu -i potser no ho és, això no ho sé-)   No m’agrada la pudor que he hagut de suportar quan estava allà i que m’avergonyeix.  Però tampoc no estic d’acord en absolut amb l’actuació policial que he vist avui, totalment fora de lloc i que m’ha recordat èpoques passades i que ja no toquen.

Anuncis

One Comment

  1. Hola Mònica,

    Aprofitaré que he llegit el teu post per expressar algunes sensacions de la setmana i el dia d’avui i aprofitaré el teu bloc per fer-ho.

    Aquests darrers dies he llegit articles i opinions de tota mena, i amb tots i cada un he trobat i m’he identificat amb alguns arguments i no amb d’altres. Personalment no estic en contra de les acampades tot i que tenen un aire que sovint no em convenç del tot. Però com a manifestació de sentiments i de mobilització social no hi estic en contra. Si alguna cosa té de diferent el que ha passat a molts punts de l’estat, és que aquest cop hi ha hagut una major capacitat d’arrossegar a més gent i més diversa, i això ho entenc com un símptoma favorable d’evolució per cercar vies de canvi.

    Des de fa una setmana vaig incoporar a @acampadabcn al twitter per seguir-ne la realitat, i és cert que durant aquesta setmana més d’un cop hagués fet sortir la ironia més àcida davant d’alguns tuits, que em transportaven més a la preparació d’un casal d’estiu o a reivindicacions amb poc esperit de canvi. Tornar a escenaris de fa dos anys no em sembla gens transgressor.

    Segurament retirar-se a temps hagués estat més profitós, però també entenc que un cop arrancat el tema és difícil sortir-se’n amb la idea d’haver aconseguit alguna cosa. Però això òbviament ha permès veure les febleses.

    Estic completament d’acord amb tu, que això perdia força progressivament (només calia veure la davallada en el ritme de piulades) i que avui, l’actuació policial ha insuflat d’aire el moviment, amb reserves superiors a les del primer dia i amb nous i més diversos adeptes. L’errada estratègica d’Interior és flagrant i no entenc com ho han fet tan i tan malament, la veritat.

    Avui el matí piulaire ha estat molt carregós i m’he negat a veure cap imatge fins al TN. Quan les he vist m’he adonat del que ara et deia. M’ha semblat desproporcionat i d’una falta de previsió estratègica incomprensible. T’hi has trobat de ple i crec que has transmès bé aquesta sensació.

    En un moment delicat com aquest, conviuen opinions i expressions aparentment properes, a voltes difícils de diferenciar, però separades per una ratlla que marca l’actitud en com volem afrontar els reptes. M’agrada quan les expressions són de transformació i em dol quan són per reivindicar el que teniem fa dos anys. Haurem d’intentar viure bé, i que molta gent que ara pateix també ho pugui assolir, però aquest escenari no serà com el que teníen els nostres pares, i tampoc l’aconseguirem fent el mateix que hem fet fins ara. Els camins han de ser diferents i per això tots ens haurem de treure algunes coses del cap a les que còmodament ens hem acostumat.

    Per això em costa sentir a parlar de forma banal i fàcil de les retallades. Jo que estic tancant una empresa ja fa any i mig que retallo per tot arreu. I això no ho ha fet tothom que ha vist reduït els seus ingressos? és tan difícil d’entendre que la gestió del béns i serveis comuns ha de funcionar igual, encara que ens pesi? Ens hem acostumat a que l’estat del benestar ens resolgui potser massa coses, i existeix una generació que no coneix altra realitat. Tenim un escenari molt delicat i fa falta activar moltes coses per anar madurant socialment en aquest escenari de canvis.

    A veure què passarà amb tot plegat…

    Una abraçada

    @tonaymemi


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: